Exposició Nacional de Roses

L’exposició es desplega en dos moments: una intervenció exterior i una instal·lació interior.

A l’entrada, Al llindar introdueix un primer contacte. Dues columnes florals, arrelades en el llenguatge formal del jardí, evoquen estructura i control. Tanmateix, dins d’aquest ordre aparent, comença un desplaçament subtil. El jardí deixa de ser només quelcom per observar: comença a expandir-se, a desprendre’s, a suggerir una altra condició. El llindar esdevé un espai de transició, on les distincions entre exterior i interior es tornen difuses.

A l’interior, l’experiència continua amb Topografia floral: més enllà del jardí. Aquí, la instal·lació transforma la sala en un entorn floral. La paniculata esdevé un camp dens, mentre les roses emergeixen com a punts focals. El jardí deixa d’estar contingut o a fora: ocupa l’espai.

Ambdues instal·lacions proposen un desplaçament: de mirar les flors a estar-hi dins, de la composició a l’atmosfera, de l’objecte a l’entorn.

La exposición se desarrolla en dos momentos: una intervención exterior y una instalación interior.

En la entrada, En el Umbral introduce un primer encuentro. Dos columnas florales, arraigadas en el lenguaje formal del jardín, evocan estructura y control. Sin embargo, dentro de este orden aparente, comienza un sutil desplazamiento. El jardín deja de ser sólo algo que se observa: empieza a expandirse, a soltarse, a sugerir otra condición. El Umbral se convierte en un espacio de transición, donde las distinciones entre exterior e interior comienzan a desdibujarse.

En el interior, la experiencia continúa con Topografía Floral: más allá del jardín. Aquí, la instalación transforma la sala en un entorno floral continuo. La paniculata se convierte en un campo denso, mientras las rosas emergen como puntos focales. El jardín deja de estar contenido o fuera: ocupa el espacio.

Ambas instalaciones proponen un desplazamiento: de mirar las flores a estar dentro de ellas, de la composición a la atmósfera, del objeto al entorno.

The exhibition unfolds in two moments: an exterior intervention and an interior installation.

At the entrance, At the Threshold introduces a first encounter. Two floral columns, rooted in the formal language of the garden, evoke structure, and control. Yet within this apparent order, a subtle shift begins. The garden is no longer only something to observe, it starts to expand, to loosen, and to suggest another condition. The threshold becomes a space of transition, where distinctions between outside and inside begin to blur.

Inside, the experience continues with Floral Topography: Beyond the Garden. Here, the installation transforms the room into a continuous floral environment. The gypsophila becomes a dense field, while roses emerge as focal points within it. The garden is no longer contained or external, it occupies the space.

Together, both installations propose a shift: from looking at flowers to being within them, from composition to atmosphere, from object to environment.