Signed in as:
filler@godaddy.com
Sant Feliu esclata en roses. Un passeig pels sentits
L’exposició es desplega en dos moments: una intervenció exterior i una instal·lació interior.
A l’entrada, Al llindar introdueix un primer contacte. Dues columnes florals, arrelades en el llenguatge formal del jardí, evoquen estructura i control. Tanmateix, dins d’aquest ordre aparent, comença un desplaçament subtil. El jardí deixa de ser només quelcom per observar: comença a expandir-se, a desprendre’s, a suggerir una altra condició. El llindar esdevé un espai de transició, on les distincions entre exterior i interior es tornen difuses.
A l’interior, l’experiència continua amb Topografia floral: més enllà del jardí. Aquí, la instal·lació transforma la sala en un entorn floral. La paniculata esdevé un camp dens, mentre les roses emergeixen com a punts focals. El jardí deixa d’estar contingut o a fora: ocupa l’espai.
Ambdues instal·lacions proposen un desplaçament: de mirar les flors a estar-hi dins, de la composició a l’atmosfera, de l’objecte a l’entorn.
La exposición se desarrolla en dos momentos: una intervención exterior y una instalación interior.
En la entrada, En el Umbral introduce un primer encuentro. Dos columnas florales, arraigadas en el lenguaje formal del jardín, evocan estructura y control. Sin embargo, dentro de este orden aparente, comienza un sutil desplazamiento. El jardín deja de ser sólo algo que se observa: empieza a expandirse, a soltarse, a sugerir otra condición. El Umbral se convierte en un espacio de transición, donde las distinciones entre exterior e interior comienzan a desdibujarse.
En el interior, la experiencia continúa con Topografía Floral: más allá del jardín. Aquí, la instalación transforma la sala en un entorno floral continuo. La paniculata se convierte en un campo denso, mientras las rosas emergen como puntos focales. El jardín deja de estar contenido o fuera: ocupa el espacio.
Ambas instalaciones proponen un desplazamiento: de mirar las flores a estar dentro de ellas, de la composición a la atmósfera, del objeto al entorno.
The exhibition unfolds in two moments: an exterior intervention and an interior installation.
At the entrance, At the Threshold introduces a first encounter. Two floral columns, rooted in the formal language of the garden, evoke structure, and control. Yet within this apparent order, a subtle shift begins. The garden is no longer only something to observe, it starts to expand, to loosen, and to suggest another condition. The threshold becomes a space of transition, where distinctions between outside and inside begin to blur.
Inside, the experience continues with Floral Topography: Beyond the Garden. Here, the installation transforms the room into a continuous floral environment. The gypsophila becomes a dense field, while roses emerge as focal points within it. The garden is no longer contained or external, it occupies the space.
Together, both installations propose a shift: from looking at flowers to being within them, from composition to atmosphere, from object to environment.
De la exposició a l’entorn
Les flors envaeixen l’arquitectura, transformant la sala en alguna cosa viva, com si el festival s’hagués expandit més enllà dels seus límits.
La paniculata es converteix en un mar, amb les roses emergint com a punts focals.
Una reinterpretació contemporània, més centrada en l’atmosfera, l’emoció i l’ocupació de l’espai.
Les roses emergeixen.
La paniculata esdevé el col·lectiu, el rerefons de la celebració.
La instal·lació simbolitza com el festival no tracta només de flors individuals, sinó de comunitat i identitat cultural compartida.
Una transformació del patrimoni en experiència.
Un desplaçament subtil de “mirar les flors” a “estar dins d’elles”.
Què passa quan la bellesa ja no està continguda, sinó que ho ocupa tot?
De la exhibición al entorno
Las flores invaden la arquitectura, transformando la sala en algo vivo, como si el festival se hubiera expandido más allá de sus límites.
La paniculata se convierte en un mar, con las rosas emergiendo como puntos focales.
Una reinterpretación contemporánea, más centrada en la atmósfera, la emoción y la ocupación del espacio.
Las rosas emergen
La paniculata se convierte en lo colectivo, el fondo de la celebración.
La instalación simboliza cómo el festival no trata solo de flores individuales, sino de comunidad e identidad cultural compartida.
Una transformación del patrimonio en experiencia.
Un desplazamiento sutil de “mirar las flores” a “estar dentro de ellas”.
¿Qué ocurre cuando la belleza deja de estar contenida y pasa a ocuparlo todo?
From display to environment
Flowers invade the architecture, turning the room into something alive, almost like the festival expanded beyond its boundaries.
It pushes monoculture to the extreme: baby’s breath becomes a sea, with roses emerging like focal points.
A contemporary reinterpretation, more about atmosphere, emotion, and spatial takeover.
The roses are emerging
The baby’s breath becomes the collective, the background of celebration.
The installation symbolises how the festival is not just about individual flowers, but about community and shared cultural identity.
A transformation of heritage into experience
A subtle shift from “looking at flowers” to “being inside them”
What happens when beauty is no longer contained, but takes over?

Més enllà del jardí | Más allá del jardín | Beyond the Garden
Una dimensió interior dels sentits
no només veure, sinó percebre
no només olorar, sinó recordar
no només caminar, sinó aturar-se
Una dimensión interior de los sentidos
no solo ver, sino percibir
no solo oler, sino recordar
no solo caminar, sino detenerse
An inner dimension of the senses
not only seeing, but perceiving
not only smelling, but remembering
not only walking, but pausing

This website collects cookies to deliver better user experience. Please accept or decline based on your preferences: